
El grup de Guillem Solé donarà el tret de sortida a la cinquena edició del Festival Observa amb un concert inaugural a l'amfiteatre del Parc Catalunya el divendres 22 de maig de 2026. Tal com es pot llegir al web dels de Calafell, l’actuació serà gratuïta amb reserva prèvia.
El conjunt ja coneix bé el públic sabadellenc: l’última vegada que Buhos va actuar a Sabadell va ser durant la Festa Major de 2023, omplint l’Eix Macià amb gairebé 20.000 persones.
El cartell complet del festival es donarà a conèixer el pròxim 11 de novembre. El certamen se celebrarà del 21 de maig al 7 de juny de 2026.

No tots els negocis poden dir que han arribat a complir el centenari. Alguns han hagut de tancar per motius econòmics; altres, per canvis en les tendències socials, i molts altres, per manca de relleu generacional, per exemple. Tot i això, però, encara queden comerços únics que es diferencien de la resta per, precisament, aportar aquest valor diferencial de productes “de tota la vida” que molts negocis nous no ofereixen o no han apostat per aquest vessant tradicional.
La botiga Teixits Duran, situada al carrer de Calderón, 29, va rebre el distintiu de la Generalitat de Catalunya que guardona els comerços que han superat un segle de vida. L’any 1924, en un moment que el tèxtil a Sabadell ja despuntava per sobre de la resta de negocis del país, Cristina Duran va tirar endavant una modesta botiga situada al centre de la capital vallesana que oferia teixits de tota mena a la ciutadania. Una màxima que continua intacte avui. “Encara que el negoci l’impulsés la Cristina, es va inscriure a nom del seu pare perquè en aquell moment no estava ben vist que una dona estigués al càrrec d’un negoci”, explica Carlota Sánchez, actual propietària del comerç.

Al cap d’uns anys, quan Cristina Duran va fer una passa al costat, la seva treballadora de confiança, Mariona Llobet, es va fer càrrec de la petita –però exitosa– empresa i no va ser fins al 2011 quan Carlota Sánchez es va quedar al capdavant de la botiga: “No vaig dubtar en cap moment a quedar-me al comandament del negoci. La botiga sempre ha estat la meva passió i vaig voler continuar. Espero jubilar-me aquí”, assegura, rient, la propietària.
Si bé és cert que no és un negoci familiar, estrictament parlant, després de 41 anys treballant-hi, Carlota Sánchez s’ho sent molt seu i ha anat fent petites modificacions, “sempre respectant l’aspecte original i la seva essència”. “Estimo la meva feina i quan entro a la botiga és com si estigués al meu niu. A fora em sento desprotegida”, confessa la propietària. No hi ha res com estimar-se la feina i tenir ganes de sortir del llit cada matí per anar a treballar. La dedicació, les hores invertides, les ganes de fer-ho bé i la passió d’oferir al client el millor servei possible té un bon retorn de la gent que hi compra. I, per això, el negoci ha superat el segle de servei ciutadà: “El guardó és el reconeixement d’una feina feta amb passió durant molts anys, i quan ofereixes un servei exclusiu i que et diferencia de la resta les coses et poden anar molt bé”, exposa.
Amb tants anys, “ha canviat tot molt”, però el valor humà continua passant per sobre del servei de les grans plataformes, de moment: “No queden gaires botigues que tinguin un tracte tan proper com el que s’ofereix aquí i és impossible que una màquina doni un servei així. Hi ha un tracte molt humà. Gairebé d’amistat. Fins i tot alguns clients em porten croquetes o galetes quan en fan”, explica, rient, Carlota Sánchez. “Actualment, la gent et demana peces de roba que abans era impensable que et demanessin. Els clients venien amb la modista i fèiem conjunts sencers, però des de la pandèmia, principalment, va canviar tot molt”, explica. La gent es va adonar que els agradava fer peces exclusives perquè tenia molt temps i, “des d’aleshores, molta gent es vol fer els seus conjunts a casa”, assegura.

El petit comerç, en general, se sent cada vegada més ofegat i obligat a tancar, sigui perquè no poden competir amb les grans empreses o per manca de relleu, principalment. En el cas de Teixits Duran, el primer cas “no és un problema, perquè s’ofereix un servei molt específic”. Tot i això, però, Carlota Sánchez confessa que “de moment, no hi ha ningú que es proposi a quedar-se el negoci”, encara que tampoc té idea de jubilar-se aviat. “Em queden anys per jubilar-me, encara, però mentre estigui en condicions per treballar no tindré pressa per deixar la feina”, confessa. Així, segons sembla, encara queden molts anys de servir la ciutat amb amor i vestir els sabadellencs amb tota la passió del món.

Esquerra Republicana (ERC) portarà al pròxim ple municipal una moció per impulsar un Pla Director d’Il·luminació (PDIS) amb l’objectiu d’ordenar i modernitzar la il·luminació de la ciutat. La proposta vol superar el model actual, basat en criteris tècnics pensats per al vehicle rodat, i apostar per una visió integral que posi al centre el vianant, la seguretat i la qualitat urbana.
Segons el text presentat, Sabadell té un sistema d’il·luminació que “respon encara a una lògica funcional i homogènia”. Els republicans consideren que la llum pot ser una eina clau per millorar la convivència, la percepció de seguretat i la identitat nocturna de la ciutat. “Una ciutat ben il·luminada és una ciutat on les dones ens podem moure amb llibertat i sentir-nos segures. L’espai públic també és nostre”, ha remarcat la portaveu d’ERC, Sílvia Renom.
La moció planteja que el nou pla inclogui processos participatius per identificar punts foscos i recorreguts insegurs. Renom ha explicat que, arran de l’anunci de la proposta, “moltes persones han fet arribar carrers i zones on la manca de llum és evident, com el Parc de la Romeua de Can Llong, els entorns del Taulí o trams de la Gran Via i la Creu Alta”.
El Pla Director hauria de definir criteris diferenciats segons els espais i incorporar tecnologia intel·ligent, com ara sensors o sistemes de telegestió que permetin ajustar la intensitat en funció de l’hora o la presència de persones.

L’últim informe de l’Observatori dels Centres Urbans, impulsat per Sabadell Comerç Centre, confirma una tendència que ja es venia observant els darrers anys: un eix Central amb més del 90% d’ocupació del locals i un centre ampliat que cau fins al 79%. Segons l’estudi, que analitza l’evolució dels locals oberts entre 2017 i 2025, les subzones que conformen l’Eix Central —la Rambla, Tres Creus i Ronda Zamenhof— registren nivells d’ocupació que oscil·len entre el 90% i el 95%, per damunt de la mitjana global de la resta de centres urbans analitzats de l’Observatori (85,93%).
“L’Eix Central gaudeix d’una bona salut comercial. Hem constatat un nivell d’ocupació molt alt i estable”, explica Jordi Obradors, gerent de Sabadell Comerç Centre i director de l’Observatori. Aquesta àrea, que Obradors defineix com “el rovell de l’ou”, ha consolidat la seva vitalitat comercial un cop superades les obres i pacificacions de carrers com Sant Pere o el Passeig de la Plaça Major.
En canvi, la radiografia canvia a mesura que s’allunya del nucli. El centre ampliat, que agrupa els carrers més perifèrics del Centre, cau fins a un 79% d’ocupació. Tot i que les àrees amb locals buits no es concentren en cap carrer concret, l’Observatori assenyala una tendència estructural a tenir menys activitat comercial, fruit d’una menor afluència de vianants i d’una major dispersió urbana.
Entre les dades de l’informe hi ha una subàrea que desperta especial interès: la Zona Peatonal Ponent, que comprèn els carrers per a vianants del voltant del Mercat Central. Amb una ocupació actual del 83%, es troba lleugerament per sota de la resta, però reuneix tots els ingredients per créixer: proximitat al nucli comercial, entorn pacificat, aparcament i locals amb bones dimensions. “És una zona que ho té tot per equiparar-se a les millors”.

Un duel català a la zona alta de Primera Federació. El CE Sabadell rep el Nàstic aquest dissabte (18:30 h) en un partit clau per mantenir la posició de privilegi a la taula. Els arlequinats arriben en un estat de forma excepcional i instal·lat en l’eufòria després d’un inici de lliga somniat. L’equip de Ferran Costa és l’únic de les tres primeres categories estatals que no ha perdut, el menys golejat i l’únic que no ha anat per darrere en el marcador. Unes dades impressionants, però que no poden servir per relaxar-se. “Hi ha parlat tothom menys nosaltres. Les xifres, lògicament, reforcen la feina diària de l’equip, però tenim molt clar el camí que hem de seguir i no ens desviarem ni un 1%. No ens permeten distraccions. El missatge és el mateix des del primer dia i ho serà fins a l’últim”, assegura el tècnic.
L’exhibició de la setmana anterior a Alcorcón només va ser la confirmació d’una arrencada il·lusionant. El Centre d’Esports va tancar la jornada com a quart classificat, però la derrota de l’Atlético Madrileño davant de l’Hércules, en un partit que va ser ajornat, va permetre als sabadellencs pujar fins a la tercera plaça per la diferència de gols. Anecdòtic o no, ja són moltes setmanes amb els arlequinats instal·lats a la zona alta. “Nosaltres confiem en el que fem i això ens porta a guanyar. No guanyem i després confiem. Els que estan aquí han confiat des del primer dia, creuen en la feina feta i volen desenvolupar allò que els diem. La màxima és que l’escut i el club estan per sobre de qualsevol”, afirma Costa.
Per al duel del dissabte, el tècnic de Castelldefels no podrà comptar amb Carlos García, amb una lesió al soli que va patir la setmana passada a Santo Domingo. “No volíem especular amb l’estat d’un jugador, i per això no vam descartar-lo del tot, però no podrà ser de la partida”, admet. Tampoc estaran encara Genar Fornés, ni Jan Molina, que ja entrena amb el grup des de fa dies, però encara no serà de la partida per precaució. Sobre l’alineació, més enllà de possibles sorpreses, Ferran Costa no s’ha guardat una de les cartes i és que ha confirmat en roda de premsa que Agustín Coscia repetirà titularitat després del gran partit que va signar, amb gol inclòs, a terres madrilenyes. “Jugarà ell i deu més. S’ho ha guanyat”, avisa. Amb això, el principal dubte residirà en la defensa. Amb les molèsties de David Astals i sense García, el retorn a la defensa de quatre o l’entrada de Sergi Segura al perfil esquerrà de l’eix semblen les alternatives més evidents. Caldrà esperar.
Pel que fa al rival, el Nàstic desplaçarà un miler de seguidors en un partit que preveu una gran entrada a la Nova Creu Alta. Els de Luis César Sampedro són cinquens amb un punt menys que els arlequinats després de sumar tretze en vuit jornades. L’equip grana es va imposar al Tarazona al Nou Estadi en l’última jornada i, en el darrer desplaçament, van superar amb solvència l’Ibiza, que no ha començat bé, però que té una de les millors plantilles del grup. “És un projecte molt ambiciós i han deixat clar el seu objectiu des del primer dia. Tenen jugadors determinants en totes les línies, amb desequilibri per fora i gent que arriba bé a l’àrea”, analitza Costa. A la plantilla dels tarragonins hi ha els exarlequinats César Morgado i Marcos Baselga.
Pel que fa a precedents, l'enfrontament és un autèntic clàssic del futbol català. En 93 ocasions s'han vist les cares ambdós equips, segons les dades de la web de memòria història del Centre d'Esports. Totes les categories del futbol estatal han presenciat un enfrontament històricament molt igualat. Els arlequinats s'han imposat en 38 ocasions, els grana en 37 i han empatat 18 vegades. La temporada passada, es van enfrontar en pretemporada a la Nova Creu Alta amb triomf visitant per 0-2. En l'últim duel oficial, a Primera Federació, el partit va acabar 0-0.

El foc de vegetació que crema des d'un quart de cinc de la tarda al turó de Montcada, a Collserola, en terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), ha estat estabilitzat a tres quarts de set i, abans de les deu, ha quedat extingit.
Les flames han generat una columna de fum impulsada pel vent de gran visibilitat, i el telèfon 112 ha rebut unes 200 trucades per alertar de l'incident. Deu dotacions dels Bombers, tres aèries, i Bombers de Barcelona, treballen per apagar les flames, situades en una zona d'accés difícil. Cap a un quart de sis, el cos d'emergències ha informat que el flanc esquerre ja no avançava i que es concentraven en el dret, i mitja hora més tard ha indicat que aquest altre flanc, treballat amb descàrregues aèries, també s'havia aconseguit aturar.
Els Agents Rurals han indicat, de la seva banda, que l'incendi ha afectat una superfície aproximada de dues hectàrees de matollar i pins, majorment dins el Parc Natural Collserola. Les dades són provisionals i efectius del cos treballen en la investigació de les causes.
A Montcada i Reixac, el flanc dret de l'incendi, treballat amb descàrregues aèries, ja no avança. L'esquerre crema amb baixa intensitat, però està actiu. Hi treballarem amb aigua i eines manuals. Hi som amb 10 dotacions #Bomberscat i suport de @BCN_Bombers
— Bombers (@bomberscat) October 24, 2025
24 hores abans, també a Montcada i Reixac, set dotacions van atacar un petit incendi forestal a la zona del Torrent de Can Duran. El vent propaga en direcció est, però els camps sembrats van aturar la progressió i cap al vespre del mateix dijous ja es va donar per extingit.

Com el quinto nadalenc, les xemeneies de les fàbriques tèxtils o passejar pel rodal del Ripoll, poques coses són més sabadellenques que tenir uns pares o avis que t'hagin portat a veure un partit del Centre d'Esports. De la vella a la Nova Creu Alta, el sentiment arlequinat és innegociable, una qüestió de família. Recentment, el club ha homenatjat els socis més antics de l'entitat sobre la gespa, aquells que compten els anys en temporades, s'han mantingut ferms tot i la malastrugança, plorant les derrotes i perdent la veu amb cada gol. Una de les claus per mantenir viva aquesta passió incondicional, per tant, és transmetrer-la de generació en generació.
“Vaig a veure el Sabadell des dels 7 anys. El primer partit va ser un 5-2 contra l'Sporting Gijón”. Al Josep Buxó, soci número 3 del Centre d'Esports, no cal donar-li peu per parlar de l'equip de la seva vida i el Quim, el seu fill, ens obre les portes de casa visiblement emocionat. “Recordo els diumenges com una excursió. Arribar al camp i trobar-hi banderes, gent, ambient i il·lusió. Sempre hem parlat del club, cada cap de setmana, i ens emocionem molt veient la passió del pare. És molt crític, però ho viu des del minut zero”. I de quina manera! El Josep és un home de caràcter. De petit, si no tenia pilota de cuir per jugar amb els seus amics, la fabricava amb un tros de drap i si no podia entrar a l'estadi, aconseguia que algú el colés.

Tantes dècades de futbol l'han portat a convertir-se en una enciclopèdia arlequinada, present en moments tan destacats com la inauguració del 'Temple' l'agost del 1967, les remuntades inversemblants contra el Barça o el Reial Madrid, perquè guanyar-los era com la festa major independentment dels resultats de la temporada: “Recordo un partit contra el Madrid que ens van empatar al final marcant amb el puny. L’àrbitre no va voler veure res”. Intens per naturalesa, mai ha tingut problemes per expresar la seva discomformitat amb els col·legiats, "si el partit no anava bé... els coixins de les graderies acabaven a la gespa", recorden rient plegats.
Com a bon soci veterà, Buxó podria recitar diversos onzes sense parpellejar, però sempre hi haurà un jugador que tindrà un lloc especial en el seu record: el Lluís Muñoz. Més enllà de les anècdotes esportives, pare i fill recorden amb estima altres figures a l'estadi com "la Maria" que cridava més que tot el camp o "el Sánchez", que venia regalèsssia. Tot plegat, forma part de l'essència d'aquest sentiment.
Un sentiment que defineixen com a lluita i perseverança, també de cara al futur. "La primera aspiració ha de ser consolidar la categoria, per a crear un projecte potent. Nosaltres hem après a resistir, això també és un valor, anem i venim, però el sentiment sempre hi és", sentència el Quim. I és així, els anys passen, però la passió continua intacta. "Ja no conec a tots els jugadors, però, aquesta temporada, el millor que tenim és el del monyo (Urri?)". El Josep ho té clar, per molt que la memòria o les energies puguin fallar, ell tindrà temps per pensar en el seu Centre d'Esports Sabadell.

"Sempre ha sigut el club de la meva vida he assistit a tots els actes i partits", el Josep Marcet no dubta a explicar què és per a ell el Sabadell, perfectament engalanat amb la samarreta de l'homenatge contra el Teruel. Al seu costat, al jardí familiar, on també llueixen dues samarretes molt especials, l'acompanya el seu net, el Marc Astur, tots dos asseguts sobre coixins amb l'escut arlequinat. "Ens posàvem al darrere de la porteria on atacava l'equip per veure tots els gols i, a la segona part, ens canviàvem. D'això m'enrecordo bé perquè agafàvem aquests coixins i ens hi asseiem, quan encara no hi havia seients numerats. Era una tradició que l’avi sempre mantenia”, narra el Marc que no pot evitar emocionar-se quan el seu avi Josep comença a parlar del Centre d’Esports. "Em va fer soci el meu tiet, sempre anàvem amb ell quan encara jugaven al camp vell al carrer d'Agricultura. Recordo quan el club estava en una categoria superior, un any, vam quedar quarts de la Lliga i vam participar a la Copa de Fires." Perquè el CES europeu és un dels records que té més marcats a la retina. “Aquell dia va ser inoblidable. Vam guanyar a casa, però després ens van eliminar a Bruges.”

Amb una vida dedicada a uns colors, el club és i ha sigut la prioritat del que, actualment, és el soci número 4 de l'entitat. Un sentiment només equiparable al que sent per la seva família. El que no sabia Marcet és que després de dècades i dècades d'observar la pilota rodar, de futbol i futbolistes, de rivals, presidents i entrenadors, veuria debutar el seu net amb la samarreta arlequinada que ara guarda orgullós com el tresor més preciat. "Era la il·lusió de la meva vida, que arribés al primer equip era el que sempre havia somiat.” Un somni totalment compartit pel jove esportista. "Vaig començar jugant cinc minuts per partit, però m’ho vaig anar guanyant. Amb els anys vaig ser titular i capità del juvenil i vaig aixecar quatre lligues en set temporades.”

Cert és que, de vegades, per avançar cal aprofitar les oportunitats tal com arriben i el Marc va decidir emprendre una nova aventura a l'estranger: marxar cap als Estats Units. “Els primers anys a l'Inter Miami van ser molt complicats, però l’esport m’ha ensenyat la importància de la constància, de lluitar cada dia.” Durant aquests anys separats, tot i que avi i net s'han trobat molt a faltar, sempre han tingut clar que els uneixen uns quadres i els valors d'un club i d'una ciutat que els ha vist créixer. “El meu avi per a mi és un referent. M'acostumen a dir que m’hi assemblo molt i això em fa molta il·lusió perquè és el millor avi del món”, s'emociona el jove. Dues històries, diferents anècdotes, una manera de viure i, en definitiva, una passió per demostrar que el futbol no és només futbol i que el Centre d'Esports Sabadell no és només un equip: és família.

La inserció laboral continua sent un repte clau per avançar cap a una societat més justa i igualitària. Tant en el cas del poble gitano com en el de les persones amb discapacitat intel·lectual, encara hi ha barreres i prejudicis que dificulten l’accés al mercat laboral. Algunes entitats treballen des de Sabadell per a revertir aquesta situació. En parlem amb dues d'elles: Fundació Secretariat Gitano i Xaloc.
“El treball dignifica, volem que les persones gitanes siguin presents en tots els àmbits laborals”, destaquen Amanda Sánchez i Susanna Pallarola del programa Acceder de la Fundació Secretariat Gitano. Un programa ofereix formacions professionalitzadores i pràctiques per a persones d’ètnia gitana, a banda de buscar oportunitats laborals. Un objectiu que també passa per trencar estereotips i fer visibles les trajectòries educatives i professionals del poble gitano. “Hi ha molts joves i adults gitanos amb estudis, però sovint no se’ls dona veu ni visibilitat”, denuncia.
Tot i els avenços, Pallarola reconeix que “encara hi ha discriminació”, però cada vegada més empreses aposten per la diversitat. Enguany, en el marc dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península, la Fundació reivindica el paper del jovent i dels professionals gitanos com a motor de canvi. “Som a tots els espais —afirma Sánchez— i cal posar en valor el nostre talent i les nostres aportacions”.

Pere Farrés, membre de l’equip de Xaloc, explica amb satisfacció la tasca que duen a terme al centre: una formació professional inicial que prepara nois d’entre 16 i 21 anys amb discapacitat intel·lectual per al món laboral en comerç i hoteleria. “La nostra missió és formar-los com a persones, com a ciutadans i com a treballadors”, destaca Farrés, subratllant que molts d’aquests joves arriben al centre després d’una trajectòria educativa amb poc protagonisme i aquí “es desperten, guanyen autonomia i empoderament”.
“Intentem facilitar al màxim la feina a les empreses —explica Farrés—; nosaltres gestionem tota la part administrativa, perquè elles puguin centrar-se en el que saben fer millor: formar els nois en un entorn real de treball”.
Farrés destaca la importància de la xarxa d’entitats col·laboradores, com Taina, Andi o Cipo, que donen suport en el procés d’inserció. “Fan una feina increïble, amb percentatges d’èxit molt alts”, afirma. “Cal perdre la por, aquests nois arriben molt ben formats i amb moltes competències”.


Quan s'obre la porta del garatge d'una casa de Pedra-Santa (Sentmenat), és com si s'aixequés un taló amb vista a un escenari més propi de l'estació d'Assalt al tren dels diners. Edu Muñoz va arribar fa gairebé dues dècades a l'indret, procedent de Sabadell. "Soc de natura. De fred. De pluja", enumera, salivant amb l'arribada imminent de l'hivern. Allà hi va trobar tots els ingredients per impulsar un projecte personal que no passa desapercebut entre una creixent comunitat de fanàtics de tot allò que faci olor de raïls i vintage.
"Vinc del món del grafit, fa més de trenta anys. Soc una persona molt creativa, que des de petit estava sempre dibuixant i pintant", rememora. Ell té clar l'origen d'aquesta devoció. "Em ve del que es feia al metro de Nova York. Tot aquell temps, de joventut, en què viatjàvem, fins i tot allà, em va marcar i és l'arrel de la meva passió pels cartells i els senyals", ressalta. A casa, el seu pare va ser una figura que sempre va incentivar el vessant creatiu. Totes les reformes i els mobles eren, com es diu ara, handmade -fets d'una manera artesanal, per ells-. "En el confinament és quan explota la meva creativitat. Començo a fer baguls amb palets, mobles, taules...". El 2022 va començar a treballar en una botiga de grafitis, a Barcelona, on va crear un tren decoratiu de fusta, gairebé a mida real, perquè els clients el poguessin pintar. "Allò va ser el punt de no-retorn de la creativitat", assenyala. Des de llavors, va pujar al vagó i va començar a agafar velocitat.

L'Edu es dedica professionalment al món de l'audiovisual. El 2023, repassa, va contactar amb ell un vell amic per fer una sèrie de vídeos sobre les creacions que ell feia anys que protagonitzava amb mestria. "Vaig agafar una sèrie de tècniques. Era una referència per a mi", diu. A poc a poc va anar generant els seus propis cartells, fins que un accident el va obligar a tancar-se novament a casa durant sis mesos. "Allà torna a explotar la bogeria de fer quadres cada setmana. Començo a fer fotos i vídeos a allò que faig, fruit de la meva professió de sempre, i publico els quadres a Etsy [una plataforma semblant a eBay]", narra. Aleshores, l'atropella la passió desenfrenada que existeix als Estats Units per aquesta mena de productes singulars. "Els americans em comencen a fer encàrrecs com bojos. M'he adonat que hi ha un friquisme exagerat en aquest món de la cartelleria", confessa.
En dos anys, destaca, una cinquantena de quadres seus han travessat l'Atlàntic. Als 47 anys, el garatge de casa s'ha convertit en un taller d'art on executa les seves inspiracions. "Faig rèpliques, però invento en els acabats", precisa. Les obres són diverses, però sempre amb una mateixa temàtica, i hi ha una sèrie de quadres que sempre triomfen. "De moment, he treballat amb fusta, amb acabats que fan l'efecte xapa". Avui, ja està treballant amb nous models de cara a l'any que ve, amb senyals que permetin tenir un tros de l'estació a casa. "Vull afegir una base on hi hagi alguna cosa més que el senyal", sense perdre l'essència de les profunditats de Nova York, "un lloc amb una de les històries més impressionants", diu.
A casa utilitza pintures acríliques, a l'aigua, i amb esprai. "Torno a tècniques del grafit", riu. Continuar formant-se en aquest camp és una opció que es planteja. "Sempre hi ha espai per aprendre coses noves", precisa. De moment, ho compagina amb la seva feina rere les càmeres. La possibilitat d'exposar a galeries també està sobre la taula.
A les parets, els cartells traslladen a un altre univers. Un món propi. "Ho veig com la feina de la meva jubilació. Un home gran, en el seu taller...", visualitza. De moment, continua traient els moments per executar les obres. "Estic pensant sempre. És la meva vida. Què fer, què crear... Quan tinc temps, ho aplico. Sempre estic pensant en com i què fer", tanca.

Jornada de gala en reconeixement a les empreses inclusives de Sabadell i territori. L’associació Plataforma Vàlua ha reconegut un centenar d’empreses de Sabadell i comarca que col·laboren amb entitats del tercer sector de la ciutat i ha permès, entre d’altres, que 200 persones trobessin feina. Un distintiu que premia la col·laboració de les empreses amb projectes socials i iniciatives d’inserció laboral.
Joan Segarra, fundador i director d’Afers Públics, remarca la importància de teixir aliances entre les entitats socials, les pimes i l’administració pública. Segons diu, “cada actor aporta la seva expertesa”, i aquest treball conjunt actua com un “catalitzador d’oportunitats” dins d’un model divers i heterogeni. En la mateixa línia, Ricard Fernández, director de la Fundació Main i president de la Plataforma Vàlua, subratlla que “hem de caminar junts per crear una societat més forta i amb més oportunitats”.
La jornada ha inclòs també una taula rodona amb casos d’èxit, on diverses empreses i treballadors van compartir experiències. Cristina Martínez, directora de l’oficina de Sabadell de GCT Plus, va fer una crida a les empreses perquè apostin pel talent jove i per col·laborar amb entitats socials. “L’acompanyament que fa la Fundació Main és espectacular. Administració, tercer sector i empresa han d’anar de la mà per multiplicar resultats”, afirma.
Des de Pizzerías Papa John’s, Montse, una de les portaveus, ha explicat que col·laboren amb Taina des del 2019. “Treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual ens ha aportat molt positivisme. La diversitat és clau per a una empresa”, assegura. Va destacar també el suport constant de l’entitat i la bona comunicació amb els equips. “El compromís i les ganes de treballar dels nois i noies són exemplars, i els resultats ho demostren”.
Un d’aquests resultats té nom propi: Óscar Pla, treballador de la cadena i antic usuari de Taina. “Fa cinc anys em van trucar, i avui treballo en una pizzeria amb companys molt diversos. A vegades em fa mandra llevar-me d’hora, però estic content”, explica.
L’acte ha comptat amb la presència institucional de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, que ha posat en valor “la tasca de les entitats que formen part de Vàlua”. “Sou un gran exemple de treball col·lectiu per un bé comú”. Farrés agreix també a les empreses “la seva mirada cap a la ciutat” i ha assegurat que “l’administració no està al marge: el nostre compromís ha de ser amb recursos i implicació real”.
Finalment, Xavier Garcés, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, ha destacat que la jornada demostra “que la col·laboració és una realitat viva del territori” i ha posat en valor “la capacitat de generar sinergies entre el tercer sector i les administracions públiques”. Segons Garcés, les polítiques d’inclusió “només tenen sentit si es fan de la mà d’entitats com Vàlua”.

L’associació Emprenedores i Empresàries Teixint Sabadell (E'TS) va celebrar aquest dijous 23 d'octubre el seu cinquè aniversari amb un esdeveniment a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. Una seixantena de sòcies que tenen negocis consolidats a la ciutat i al Vallès Occidental formen l'entitat, encapçalada per la seva presidenta, Náyade Navarro, que assegura "estem fortes i potents amb molta energia i ganes de fer coses i ho transmetem".
La trobada va voler ser l'epicentre de l’emprenedoria femenina de la província de Barcelona, amb representants de les principals entitats com ADE Vallès, la XDESC de Sant Cugat del Vallès, ADEESQV de Sant Quirze del Vallès, 50 a 50, Barcelona Women, Club Más Chulas que un Ocho o Gentic del Maresme. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i el tinent d'alcaldessa de Promoció Econòmica, Lluís Matas, van assistir a l'esdeveniment per donar-hi suport. També hi havia representació d’entitats econòmiques i socials com la Cambra de Comerç de Sabadell, PIMEC, la Xarxa Onion, BNI, CIPO o Promoció Econòmica de l’Ajuntament. La sabadellenca Rosaura Alastruey, experta en networking, va dinamitzar l'acte. "Tenint en compte que ens hem quadriplicat, començant en plena pandèmia i de 15 a 60 sòcies i creixent, és molt interessant, i una eina per les dones emprenedores de Sabadell" perquè, com va afegir, "per mi, que soc emprenedora, tenir amb qui parlar i compartir té un valor molt important". I, com va remarcar la sabadellenca, trobades com aquesta ajuden a "conèixer i connectar persones interessants".
Les més de 60 sòcies que van assistir a l'acte van aportar el seu testimoni del que per a elles representava pertànyer a E'TS. Buscaven una associació que les representés i van veure que a Sant Cugat del Vallès hi havia l'entitat que elles necessitaven i van dir "si Sant Cugat, que és més petit que Sabadell, en té, com és que no tenim un punt de trobada?" van dir, i així va néixer l'associació a través d'unes amigues i després el boca-orella, demostrant que "no estan soles".
A l'inici de l'acte es va passar un vídeo dels inicis de l'entitat i, més tard, un altre mostrant la nova imatge corporativa. Náyade Navarro va explicar el canvi del logotip: "la "e" exponencial en minúscula compenetració, humilitat i estima; "T" majúscula representa els reptes, l'empresa". Acabat l'acte oficial es va oferir al assistents un refrigeri que també va permetre trobar-se i intercanviar opinions.



















El canvi d’hora torna aquest cap de setmana i, com cada any, reobre un debat que sembla etern. Dos cops l’any, la ciutadania es pregunta per què encara es manté aquesta pràctica, quins beneficis aporta i fins quan caldrà seguir ajustant els rellotges. La matinada de dissabte a diumenge, a les 3 h tornaran a ser les 2 h, cosa que permetrà “dormir una hora més” i allargar una mica el cap de setmana. A partir d’ara, es farà fosc més d’hora i clarejarà abans al matí, una situació que s’anirà accentuant a mesura que s’apropi l’hivern. Històricament, el canvi d'hora s’ha justificat per motius d’estalvi energètic, encara que genera crítiques pel seu impacte en la salut. Moltes persones asseguren que els dies posteriors se senten més cansades, desorientades o apàtiques, un fet que alimenta la polèmica sobre si realment té sentit mantenir aquesta tradició.
Canvis en el sistema de canvi d'hora?
Després del canvi d’hora d’aquest octubre de 2025, el pròxim ajustament horari serà el 29 de març de 2026, quan es farà el pas de l’horari d’hivern al d’estiu. Posteriorment, el 25 d’octubre de 2026 es tornarà a repetir el canvi en sentit invers. Aquestes dates formen part del calendari oficial publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el març de l’any passat, en compliment de l’article 5 del Reial decret 236/2002, que estableix que cada cinc anys s’ha d’anunciar el calendari concret dels canvis horaris.
Precisament, el 25 d’octubre de 2026 és la darrera data prevista per al canvi d’hora a Espanya segons el calendari vigent publicat al BOE. A partir d’aquell moment, hi ha incertesa sobre el futur d’aquesta pràctica: no se sap si es mantindrà el sistema de canvis d’hora o si s’optarà per un horari fix durant tot l’any. De moment, el debat continua obert, i tot apunta que el tema seguirà generant converses cada vegada que s’acosta una nova modificació dels rellotges.
La discussió sobre el canvi d’hora va revifar el 2018, quan més del 80% dels cinc milions d’europeus que van participar en una consulta pública van demanar posar-hi fi. La Comissió Europea va proposar acabar amb aquesta pràctica el 2019, però la mesura no es va aplicar per falta d’acord entre els països sobre quin horari adoptar. A Espanya, una comissió d’experts va recomanar mantenir el fus horari europeu central, i des d’aleshores la qüestió ha quedat en punt mort. La Unió Europea continua sense prendre una decisió definitiva, i tot apunta que, almenys de moment, els rellotges continuaran canviant dos cops a l’any.

El Departament de Salut ha donat el tret de sortida a la segona fase de la campanya de vacunació contra la grip i la Covid-19, adreçada a totes les persones a partir dels 60 anys, a les de menys edat amb condicions de risc i també al personal de serveis essencials com bombers, policies o docents.
La primera fase de la campanya va començar al mes de setembre, amb la vacunació de persones que viuen en residències, persones a partir de 80 anys, embarassades, personal sanitari i infants d'entre 6 i 59 mesos. També es va prioritzar la vacunació de les persones que reben atenció domiciliària.
L’objectiu principal de la vacunació contra la grip i la Covid-19 és protegir les persones més vulnerables davant les complicacions que poden derivar-se d’aquestes infeccions.
A més, reduint el contagi també contribuïm a protegir les persones de l’entorn, especialment les més vulnerables. Per això, Salut fa una crida a vacunar-se abans de l’inici del període de màxima incidència, previst per al mes de desembre per evitar complicacions greus.
A Catalunya, la vacunació general cada any evita més de 34.000 casos de malalties i les seves complicacions de salut. Vacunar-se és estimar-se i estimar als altres: és la mesura de salut pública més rendible, ja que augmenta la qualitat de vida de les persones i redueix l’impacte en la pressió assistencial en els diversos serveis sanitaris.
La grip pot ser una malaltia greu: cada any al món moren entre 290.000 i 650.000 persones a causa de la grip. Els infants menors de 5 anys, les persones de més edat o amb malalties cròniques tenen més risc d'infecció i complicacions, d’hospitalització o, inclús, de mort.
Per la seva banda, la Covid-19 continua produint anualment un gran nombre de casos greus en les persones de més edat o amb malalties cròniques.
D’aquesta manera, la vacunació redueix de manera significativa les malalties i les seves complicacions. I també, reduint les complicacions, disminueix l’ús d’antibiòtics i, per tant, també les resistències bacterianes.
Els objectius de Salut, alineats amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), pretenen assolir una cobertura del 75% per a les persones a partir dels 60 anys, les que tenen condicions de risc i el personal sanitari, així com assolir una cobertura del 60% en les dones embarassades i en els infants entre 6 i 59 mesos.
És important vacunar-se cada any perquè el virus de la grip pateix mutacions i això comporta la necessitat d’adaptar les vacunes cada temporada per fer-hi front. D’altra banda, els anticossos que produeix el nostre sistema immunitari contra aquests virus disminueixen amb el pas del temps.
I recorda: Vacunar-se de la grip i la Covid és estimar. A un mateix, als teus i al que et fa feliç. Demana cita per vacunar-te a La Meva Salut, a citasalut.gencat.cat o al teu CAP, i gaudeix de tot allò que estimes sense posar a ningú en perill.

Les delegacions del Vallès Occidental del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) han iniciat aquest mes d’octubre les obres de la nova seu compartida que tindran i que preveuen que obri les portes el 2026, al carrer de la Rasa, en ple centre de Terrassa.
Amb aquest nou emplaçament, les dues delegacions apropen els serveis a tècnics i ciutadania en general, amb una ubicació al centre de la ciutat vallesana gràcies a la qual volen afavorir un impacte més directe a la societat. Actualment, les instal·lacions de què disposen estan ubicades al Vapor Universitari.
El canvi de seu “obeeix a l’estreta col·laboració que està tenint lloc, ja des de fa anys, d’ambdós col·legis en la Intercol·legial Tècnica del Vallès, un fet que afavoreix i facilita les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes tècnics i arquitectes, i tant de bo signifiqui un precedent en el sector”, segons remarquen en un comunicat conjunt.
Projecte Viandox
El projecte guanyador de l’adequació de la nova seu s’anomena Viandox. El signa el despatx RGA Arquitectes format pels arquitectes terrassencs Xavier Ruscalleda Morell i Bartomeu Busom Masjoan, els arquitectes tècnics Emilio Sanchiz Rodriguez i Josep M. Fosalba Julià i els col·laboradors de l’equip, Jaume Balanya Lladó i Pau Giro Castelló. Ara, l’equip comença a reconvertir l’edifici obra de l’arquitecte Juli Capella.
L’edifici, en forma de V, ple de vidre i molt lluminós, té una superfície útil de 630 metres quadrats repartits en dues plantes. RGA Arquitectes hi proposa una distribució flexible que serveix tant pel dia a dia segons les necessitats d’ús, com per a ocasions especials. Un gran moble de fusta a cada pis amb la mateixa forma de V servirà per distribuir els espais i de magatzem. També s’està millorant l’eficiència energètica de la façana sud.
El COAC i el Cateb s’ubicaran a la primera planta, amb despatxos i espais polivalents per a cadascun i, a compartir, una sala de juntes, una sala de formació a l’espai central i zones de magatzem i descans.
Al concurs s’hi van presentar inicialment dinou propostes, dels quals se’n van admetre dotze i se’n van triar sis per a la fase final.

La carretera C-1415a en el tram que uneix Castellar del Vallès i Terrassa acostuma a ser molt transitada per vehicles de dues rodes. Motoristes i ciclistes conviuen amb els conductors dels cotxes que fan aquest trajecte, marcat per una llarga successió de revolts.
En aquest punt, és habitual veure escenes com la gravada per l'acompanyant d'un conductor, amb avançaments que posen en perill la integritat dels usuaris de la via. En aquest cas, les imatges mostren un motorista fent avançaments temeraris a cotxes en ple revolt i travessant una doble línia contínua, que prohibeix envair el carril contrari. En una d'aquestes maniobres, fins i tot el motorista troba un cotxe de cara, obligat a modificar la seva trajectòria per evitar l'impacte. La situació no ha passat desapercebuda a les xarxes. La publicació s'ha omplert de missatges censurant l'actitud incívica de l'individu que porta la moto de gran cilindrada.
El Servei Català de Trànsit ha reiterat en els últims mesos que cal extremar la prudència a l'asfalt, sobretot per part dels col·lectius vulnerables, principals víctimes a la xarxa viària de casa nostra. De fet, els motoristes són el grup amb més morts en el que portem de 2025, amb més d'una trentena i més del 30% del total de víctimes.

El dispositiu de recerca activat en les últimes hores a Sabadell ha trobat aquest dijous al matí la dona desapareguda durant el dimecres. Segons han confirmat fonts del cos, ha aparegut sana i estàlvia en una zona de difícil accés pròxima al riu Ripoll, a la Bassa de Sant Oleguer. Posteriorment, efectius del SEM han intervingut per atendre-la i valorar possibles afectacions després de passar la nit al ras. Presentava alguna ferida i signes propis d'haver estat fora de casa de matinada.
Un dispositiu dels Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat va iniciar les tasques dimecres al vespre per trobar la veïna de Sabadell, en parador desconegut durant unes 24 hores. La família havia demanat màxima difusió per poder trobar-la. Els Bombers van rebre l'avís dels Mossos poc després de les set de la tarda i un helicòpter va sobrevolar diversos punts de la ciutat en el marc de l'operatiu. La situació havia despertat la incertesa de centenars de veïns sorpresos per la presència de l'aparell volant molt baix per diversos entorns, entre els quals el riu Ripoll, on finalment ha estat trobada viva.

Grups antifeixistes i veïns de Sabadell han acabat encapsulant aquest dimecres a la tarda la comitiva de l'extrema dreta encapçalada per Ignacio Garriga que volia denunciar la impossibilitat de reunir-se dilluns a la ciutat amb pares contraris al programa d'extraescolars de llengua àrab que ofereixen els instituts públics catalans.
Una quarantena de seguidors del partit ultra i uns 300 manifestants han coincidit al barri Campoamor enmig d'un fort desplegament dels Mossos que ha evitat que els grups poguessin interactuar més enllà dels crits i les proclames. Cap a les vuit del vespre la policia catalana ha obert un passadís perquè els representants del partit poguessin abandonar l'indret.
Durant la mitja hora que ha durat la situació abans els Mossos no han acompanyat els membres de la formació fora de l'encapsulament s'ha llançat almenys una pedra i una ampolla a la comitiva d'extrema dreta. Això ha motivat que Garriga demanés als Mossos que intervinguessin, sense que s'arribés a produir cap altra acció policial.
Després d'una estona de calma tensa entre els dos grups, separats pel cordó policial, els Mossos han optat per obrir un passadís per carrers adjacents perquè la comitiva del partit pogués abandonar l'indret i marxar cap als seus vehicles.
La Crida ha denunciat a través de les xarxes que el seu regidor Guillem Fuster ha estat agredit per un mosso després de demanar explicacions per un dispositiu que consideren "desmesurat". El partit anticapitalista ha emès un comunicat lamentant els fets. Les xarxes s'han omplert de vídeos amb les escenes viscudes al sud de Sabadell.

Tres homes han estat detinguts i un viver de marihuana desmantellat en dues naus industrials a Ripollet. L'operació dels Mossos va tenir lloc entre el 14 i el 17 d'octubre, i als dos individus se'ls atribueix tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Tot plegat, després que la policia catalana tingués coneixement que a les naus, situades al carrer Bilbao i a la Rambla Sant Jordi, hi podia haver plantacions de marihuana. Els agents van comprovar que els immobles estaven en desús, però que presentaven un consum elevat d'electricitat. El 14 d'octubre hi van entrar i van detenir una persona a cada nau. En una, a més, hi van trobar 375 plantes d'un metre d'alçada en una plantació amagada rere una prestatgeria de sabates.
Segons els Mossos, a la segona nau no hi havia plantes, però hi havia la infraestructura instal·lada per albergar imminentment una plantació. El cos també indica que en els dos casos la llum estava connectada de forma il·lícita a la xarxa general, i que el valor total de l'electricitat defraudada ascendiria a uns 86.000 euros. La tercera persona implicada en els fets va ser detinguda el 17 d'octubre, tres dies després de la primera part de l'operació.

Els cotxes autònoms són encara vistos per una part de la ciutadania com un model llunyà, gairebé propi d'una pel·lícula futurista. Aquesta setmana, la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que l'ús de la intel·ligència artificial (IA) en la mobilitat urbana és cada vegada més vigent. El campus s'ha convertit per uns dies en una espècie de ciutat del futur, amb la presentació de diversos projectes que evidencien el pes de les noves eines tecnològiques en la transformació del nostre dia a dia.
La seu de Bellaterra ha esdevingut un espai de recerca i experimentació amb aplicació en àmbits com les arts o la conducció autònoma, un dels aspectes sempre més cridaners. "D'una banda, presentem un simulador. Tenim una ciutat digital, de la UAB, que permet entrenar el cotxe autònom, que és la segona part. Hem aconseguit que aquest espai sigui un camp de proves per a la conducció autònoma. La digitalització és única i ens permet fer coses que abans no podíem", explica Fernando Vilariño, director de la Càtedra UAB-Cruïlla i professor del centre.
El vehicle ha circulat pels carrers de la universitat sense ningú al volant. Una escena fins ara insòlita. Després de la presentació en societat, el següent repte és transmetre els valors de la intel·ligència artificial, per a fer-la socialment acceptada, i arribar a canviar els models de ciutat actuals. "Es pot entendre com un videojoc, on cada element de l'espai, fanals, voreres, està connectat. Permet que el cotxe pensi que està en un entorn real, però realment és digital. Això accelera molt els processos d'entrenament", afegeix sobre la implementació.

L'equip liderat per Antonio López ha treballat en els últims anys en el simulador, Town-UAB, fruit d'un conveni entre la universitat i el Centre de Visió per Computador (CVC). El projecte reprodueix de manera fotorealista l'entramat de carreteres i permet que l'exemplar circuli com qualsevol altre vehicle. "Tenir el model digital i el model físic fa valdre el campus. La ciutat de la UAB com a infraestructura d'innovació i tecnològica que permet traslladar la recerca en IA a una cosa física, que s'ha de desplaçar", detalla el mateix Vilariño.
Per la seva banda, López, desenvolupador del projecte i investigador principal de conducció autònoma al CVC, destaca el pas endavant amb el naixement d'aquest nou entorn després d'un llarg procés, amb dues propostes -simulador i cotxe- que s'entrellacen i tanquen el cercle. "Captem imatges i sabem com ha de respondre el vehicle. La IA aprèn imitant conductors humans. No necessitem anotar res, però sí fer moltes voltes captant situacions. L'ús del simulador ha permès esbrinar que on miren els conductors és on mira el simulador", resumia sobre el treball efectuat per l'equip el catedràtic de la UAB.
Es tracta, tal com han reivindicat diferents veus, d'un "cas d'èxit" que permet continuar explorant l'impuls publicoprivat a l'Autònoma, amb una col·laboració entre el centre i el Festival Cruïlla que obre la porta a nous espais d'experimentació. La presentació de Town-UAB i el cotxe arriba en el marc de la Jornada "Intel·ligència Artificial, Arts i innovació" durant la Setmana de la Innovació de la UAB, on també s'han presentat altres prototips.

Entre les iniciatives s'han pogut veure concerts amb partitures històriques inèdites tretes a la llum en el context d'un projecte transdisciplinari que combina musicologia i visió per computador. El director del Festival Cruïlla, Jordi Herreruela, destaca la vinculació de la cultura i la música amb la ciència i la recerca. "L'impacte de la IA és molt cridaner al voltant de la creació artística", admet sobre projectes amb un "impacte enorme" i un alt valor en la recuperació de patrimoni. "El que es mostra avui es pot arribar a viure en el futur al Liceu o el Palau de la Música en un temps", vaticina.

La Sala Teatre també ha comptat amb la presència del rector de la UAB, Javier Lafuente, que coincideix en l'estimulant aventura de barrejar tecnologia i cultura. "Pensem que la IA és com un Déu, però sempre hi ha una persona al darrere dient en quina direcció, com i quan. És un instrument potent per millorar la humanitat, en contra del que molts diuen", diu. Lafuente ha estat un dels acompanyants que han pujat al cotxe amb Antonio López, cobrint una de les rutes dissenyades pel campus. La posada en marxa de l'aparell és la prova tangible que la IA ha arribat i no sembla tenir intenció d'aturar-se. La demostració que els projectes que es treballen a les facultats estan cridats a millorar les nostres rutines.


El parc d'habitatges de Sant Cugat espera sumar en els pròxims mesos una nova promoció de pisos protegits. L’alcalde, Josep Maria Vallès; el tinent d’alcaldia de Drets, Bernat Picornell; i el regidor d’Habitatge, Francesc Duch, han visitat aquest dimecres les obres que l’Ajuntament, a través de Promusa, està duent a terme al carrer de Benet Moxó, al barri de can Mates.
Aquesta promoció constarà de 35 habitatges en règim de lloguer, dels quals 25 tindran dues habitacions (58 m² interiors i 11 m² d’espais exteriors) i 10 seran de tres habitacions (73 m² interiors i 30 m² d’espais exteriors). El nou edifici també disposarà d’una planta d’aparcament amb 35 places i 16 trasters.
Tal com estava previst, les obres avancen segons el calendari i es treballa perquè pugui finalitzar la construcció de l’edifici el pròxim estiu. Amb la finalització de les obres, s’iniciarà el procés de sorteig per a l’adjudicació dels habitatges, que es podrien lliurar a finals de l’any 2026.
Josep Maria Vallès ha destacat que "amb aquesta promoció fem un pas endavant per donar resposta a les necessitats actuals i garantir l’accés a un habitatge digne i assequible a Sant Cugat. És un projecte que afavoreix l’arrelament de joves, famílies i gent gran, i que, alhora, aposta per un model de ciutat sostenible, eficient i pensat per al futur”.
El nou edifici es caracteritza per la combinació d’una estructura mixta de fusta i metàl·lica a partir de la planta baixa fins a la quarta planta mentre que, la planta semi-soterrani, destinada a aparcament i trasters, està construida mitjançant una estructura de formigó armat. El sistema constructiu escollit destaca en sostenibilitat, eficiència i la reducció de residus a l’obra. A dia d’avui, l’obra es troba en fase de muntatge d’estructura de la planta primera. D’altra banda la promoció disposarà de plaques fotovoltaiques per generar electricitat, sistema de reciclatge d’aigües grises i altres elements bioclimatisme (orientació sud, ventilació creuada, elements d’aïllament…).
Aquesta promoció va estar seleccionada pel Ministerio de Vivienda i Agenda Urbana, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, dins els programes del Pla de Recuperació Transformació i REsiliencia que compta amb aportació de fons de la Unió Europea. Això ha permés que tingui un ajut directe amb càrrec a aquests fons d'1.078.000 euros. L’obra, que compta amb un pressupost de 5,6 milions d’euros, s’ha adjudicat a l’empresa Arnó Infraestructuras SLU, responsable també de la construcció de l’última promoció de Promusa al carrer Jeroni Pujades. El projecte també inclou finançament bancari de l’Institut Català de Finances per 3,8 milions.

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Sabadell van detenir, el passat 15 d’octubre, quatre menors d’edat com a presumptes autors dels delictes de robatori amb violència i intimidació, robatori i furt d’ús de vehicle, lesions i danys, segons han informat fonts de la policia catalana.
Els fets es remunten a l’11 d’agost, quan un home va denunciar davant la Policia Municipal que dos dies abans un grup de menors havia pujat al seu vehicle i li havia demanat que els portés a un punt de la ciutat. Un cop allà, els joves van baixar del cotxe i van començar a pintar-lo amb esprai esperant la reacció del conductor. En recriminar-los la seva actitud, la víctima va ser colpejada i va caure a terra. Posteriorment, els menors van tornar a pujar al cotxe i el van conduir fins a col·lidir amb un arbre. Quan l’home va intentar recuperar el seu vehicle, va tornar a ser agredit amb cops i puntades de peu. En aquell moment, es va adonar que li havien sostret el telèfon mòbil i 50 euros en efectiu.
La Policia Municipal va atendre la víctima i, després de les investigacions, els Mossos d’Esquadra van identificar i detenir els quatre menors implicats. La Fiscalia de Menors de Barcelona s’ha fet càrrec de les diligències.

Els Mossos van detenir el 16 d’octubre quatre homes, d’entre 37 i 45 anys, per cometre dos robatoris amb força a empreses de Barberà del Vallès i Sant Esteve Sesrovires. La investigació va arrencar una setmana abans amb l’avís d’alarma de robatori en una d’aquestes empreses. En el control de trànsit per detenir els autors, els agents van aturar una furgoneta amb un sol ocupant que va aixecar les seves sospites.
Van comprovar que el propietari vivia en un càmping de Pineda de Mar i que cada tarda sortia acompanyat de tres homes més. Fins que tornaven ben entrada la matinada es dedicaven a estudiar possibles objectius i rutes de fuga. També van descobrir que amagaven les eines que utilitzaven en una zona boscosa de Sabadell.
Durant la investigació es va produir un robatori en una empresa de Barberà del Vallès que va confirmar el modus operandi dels lladres. Als quatre homes els van enxampar just en el moment que sortien de la zona boscosa carregats amb les eines i preparats per a un nou robatori amb força.
Els detinguts, que acumulaven 23 antecedents policials, van passar a disposició judicial davant del jutjat de guàrdia de Sabadell.

El Servei Català de Trànsit, la Policia Municipal de Sabadell i els Mossos d’Esquadra estan duent a terme, des de dilluns passat i fins diumenge vinent, una campanya preventiva de conductes de risc dels ciclistes, en municipis i carreteres, i conductors de patinets elèctrics i vehicles de mobilitat personal (VMP), en àmbit urbà. Durant aquests set dies, en el cas dels ciclistes, es controlaran intensament les distraccions, les circulacions de risc i els estacionaments indeguts, així com l’ús del casc homologat en els casos que correspongui, el respecte pels semàfors, passos de vianants i senyals de trànsit. A més, també es vigilarà a la resta d’usuaris per si dificulten la mobilitat dels ciclistes, circulen pel carril bici o bé posen en risc els ciclistes a l’hora d’avançar-los en carretera o si es respecta la distància lateral mínima d’un metre i mig.
Pel que fa als vehicles de mobilitat personal (VMP) cal recordar que els conductors estan obligats a complir les normes i senyals de trànsit com amb qualsevol altre vehicle. La llei de Trànsit estipula que els patinets elèctrics no poden circular per travesseres, vies interurbanes o túnels urbans; estan obligats a sotmetre’s a les proves d’alcohol i drogues; no poden utilitzar el mòbil ni auriculars durant la conducció; el seu ús ha de ser unipersonal; no es poden superar els 25 km/h, i han de circular amb llum i roba o elements reflectors quan hi ha poca llum o és fosc. Aquests, doncs, seran alguns dels aspectes que les policies locals de Catalunya controlaran aquesta setmana en el marc d’aquesta campanya intensiva que, segons fonts policials, "es duran a terme de manera aleatòria a diversos punts de la ciutat i en horaris diferents".

Segons la Memòria de la Policia Municipal del 2024, en els darrers anys, de mitjana, s’han posat dues multes diàries als conductors d’aquesta categoria de vehicle, en auge, a causa del comportament d’aquests i en tan sols tres anys, del 2022 al 2024, es van denunciar 2.428 conductors per infraccions diverses, com circular contra direcció, superar el límit màxim d’ocupants del vehicle o circular per una zona de vianants, entre altres. L’any passat va ser l’any que més denúncies es van posar als conductors dels vehicles de mobilitat personal, amb un total de 867: un 14,38% més que el 2023, i un 7,97% més que el 2022. D’aquestes denúncies, però, en destaquen, principalment, dues disciplines: les infraccions per circular per zones de vianants (225) i superar el límit màxim d’ocupants del vehicle (212).
Els conductors de patinets elèctrics hauran de contractar obligatòriament una assegurança d'accidents i estar registrats per poder continuar circulant a partir del gener de 2026. Aquesta llei tindrà una incidència directa en els conductors de VMP, que hauran d'acreditar, en cas que sigui necessari, el document d'assegurança de responsabilitat civil. La posada en marxa de la llei també comportarà que el govern estableixi un registre públic de vehicles personals lleugers i dels seus respectius propietaris, a la Direcció General de Trànsit (DGT), abans del 2 de gener de l'any vinent. Amb això, es vol vetllar per a la seguretat dels conductors de patinets elèctrics i protegir les víctimes en cas d'accident. A part de la seguretat, però, la reforma també vol incrementar la cobertura de les víctimes i garantir les indemnitzacions dels conductors accidentats.

Enèsima crema de contenidors a la Creu Alta. Aquesta vegada, a la confluència entre el carrer d'Agnès Armengol i el carrer de Paco Montllor, un contenidor de plàstic va encendre's completament per causes que es desconeixen. Els fets van ocórrer a les 21:06 h de dimarts passat i s'hi van desplaçar una unitat de la Policia Municipal i una dotació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, que van extingir les flames en qüestió de minuts.
De totes maneres, un vehicle es va veure afectat per les flames, a causa de la radiació, i es va procedir al refredament del vehicle per assegurar que la problemàtica no s'agreugés. La part frontal del turisme va ser la part més damnificada, ja que era la que es trobava més a prop del contenidor en flames. Tot i això, ningú va resultar ferit i no es van requerir els serveis del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
No és la primera vegada que hi ha aquesta mena d'incident en aquest carrer i és un fet que genera preocupació entre els veïns de la Creu Alta. De fet, des de l'1 de gener fins al 26 de setembre de 2024, Sabadell va ser la ciutat de Catalunya on més contenidors es van cremar –després de Barcelona, per raons evidents–, amb un total de 157 exemplars. El 5,87% dels incidents de tot el territori. D'aquesta manera, no és un fet puntual ni aïllat, sinó que, segons les dades del cos de bombers, es cremen més de dos contenidors al dia de mitjana a Sabadell durant tot l'any.








El pilot sabadellenc Josep Maria 'Pepe' Martí ha estat confirmat com a nou pilot de l'equip CUPRA KIRO per a la propera campanya de la Fórmula E. Després d’una sòlida trajectòria a la FIA Fórmula 2 i Fómula 3, amb victòries i podis com el del passat mes de setembre al GP de Monza amb el seu fins ara equip Campos Racing, Martí inicia una nova etapa professional davant el repte d’adaptar-se al monoplaça elèctric i al calendari internacional de la categoria.
“Estic molt il·lusionat per aquest nou capítol. La Fórmula E representa un desafiament diferent, amb un nivell tècnic i competitiu altíssim. Agraeixo a CUPRA KIRO la confiança dipositada i tinc moltes ganes de començar a treballar amb l’equip per donar el millor de mi des del primer dia”, assegura Martí. L'objectiu del pilot local és consolidar-se entre els millors de la categoria elèctrica.
La temporada començarà amb tests oficials i el calendari inclourà una cita clau a Espanya, fet que reforça el vincle entre el pilot, la marca espanyola i el seu nou equip.